El coronel no tiene qui le escriba va ser escrita per Gabriel García Márquez durante la seva estada a París, on havia arribat com corresponsal de premsa i amb la secreta intenció d'estudiar cinema, a mitjan dels anys cincuenta. El tancament del periòdic para el que trabajaba le sumió en la pobreza, mentre redactava en tres versiones diferents aquesta excepcional novela, que va ser rebutjada per diversos editores abans de su publicacio. Tras el barroquisme faulkneriano de La hojarasca , aquesta segona novela suposa un paso cap a la ascesis, cap a l'economia expressiva, i l'estil de l'escriptor es més transparent i transparent. Es tracta també d'una història d'injustícia i violència: un viejo coronel retirat va al puerto tots els divendres a esperar l'arribada de la carta oficial que respondi a la justa reclamació dels seus drets pels serveis prestados a la patria. Pero la patria roman muda.