«Aquest equilibri sobrehuman és el primer que sorprèn al lector de guerra i pau. Aquest equilibri subtil, el secret del qual escapa a totes les anàlisis formals, permet que la narració fluctue contínuament, que passi d'un saló a un camp de batalla, d'un diàleg íntim a un pla de regeneració nacional, d'una reflexió filosòfica a una càrrega de caballería , d'una reunió de l'Alto Estado Major francès al lech d'un moribundo, sense transiciones bruscas, sense forçar l'estil i sense necessitat d'explicació ni artifici.» De la introducció d'Eduardo Mendoza