Oscar Wilde (1854-1900) es para muchos la figura emblemática del dandi inglés. Pero esa imatge de l´artista del esteticismo extremado también sa vincula a la figura perseguida per la hipócrita moral dominante de su tiempo. Durante décadas después de su muerte, Wilde va ser objecte de controversia i, malgrat la condemna judicial i moral a què va ser sotmès, l'interès del públic per la seva obra no decreció. La seva producció abarca gairebé tots els gèneres literarios (novela, cuento, ensayo, poesia), pero és en les seves obres teatrales on despliega tot el seu talent artístic, com lo demuestran "La importància de anomenar Ernesto" i "El abanico de lady Windermere." Wilde sa va servir en elles de les convencions i temes del teatre del seu temps, especialment del melodrama i de la comedia de costumbres del teatre clàssic anglès, però, gràcies a l'enginy verbal que el caracteritzava ia la seva singular capacitat per a riure de la realitat circundante sin causar la reacció negativa del público, logró trascender sus modelos y dignificar un género que estaba en decadencia artística.